Jaume Mateu i Martí
Eva i Sergio: "És possible escurçar les desigualtats socials. La feina es fa poc a poc i des de diversos fronts, cadascú en el seu àmbit. Si no existís aquesta perspectiva de canvi, tampoc no existiríem els que ens dedicam al treball social" (16.06.2012)
Eva Forteza Ramis (Palma, 1989) i Sergio Cerezo Gómez (Palma, 1989) estudien tercer curs de la diplomatura de Treball Social a la Universitat de les Illes Balears. Són, per tant, dues veus noves en el vast camp del treball social. Empenta jove que té molt a dir i per això Alimara nha volgut conèixer una mostra.
FOTO: EVA FORTEZA I SERGIO CEREZO
FOTO: EVA FORTEZA I SERGIO CEREZO
Prèviament a la decisió de fer la diplomatura en Treball Social, havíeu tingut algun contacte amb qualque camp daquest sector?

EVA. Jo coneixia persones que hi treballaven, però no en coneixia cap realitat.

SERGIO. En el meu cas, tenia família i coneixia gent del meu entorn que es dedicaven al món del treball social i els serveis socials. Això feia que conegués lambient, però fins a ladolescència no vaig començar a conèixer el paper dels treballadors socials.

Per què, idò, us decidiu a fer la diplomatura en Treball Social?

E: En principi volia estudiar psicologia, però vaig veure que no sencaminava a treballar per a la comunitat, que era el que jo volia, sinó amb lindividu. I pens que el treball social implica, a gran o a petita escala, voler canviar la nostra societat i el nostre món. Curiosament, ara que he arribat a tercer de carrera, madon de la transcendència de treballar per al benestar de lindividu, per aconseguir el benestar social.

S: Inicialment tampoc no tenia clar què volia fer, però sempre he tengut sensibilitat social; em preocupava per aquests temes, el de les desigualtats home-dona, països rics i països pobres, etc. Sempre mhavien cridat latenció. De sempre he volgut lluitar per un món millor. I vaig veure que el Treball Social tenia molt a veure amb això. També hi influí, en la decisió, el que des de petit mhan educat en valors que coincideixen amb el Treball Social, com el de la igualtat o el de la justícia. Així, durant el batxillerat em vaig decidir a fer aquesta diplomatura.

Aquesta actitud vostra dimplicació amb els problemes díndole social, contrasta amb altres actituds del jovent no tan socialment compromeses. No creis que lespai que separa aquestes actituds és massa gran?

S. La societat ha canviat molt amb molt poc temps: ara vivim més còmodament i no treballam de sol a sol, per exemple. Això ha fet que les preocupacions de la gent també siguin diferents de fa uns anys. Com deia abans, les percepcions de la realitat social depenen molt de leducació que sha rebut.

E: És cert que hi ha molts joves més implicats que no uns altres en els problemes socials. Això no obstant, no per fer Treball Social sés més compromès que un altre. Tothom fa el que pot i allò que sap. Vivim en un món on, per desgràcia, ens costa molt responsabilitzar-nos del que deim, pensam o sentim; fer-nos responsables dallò que realment surt de nosaltres. Si tothom se centrés més en ell mateix i sescoltàs més, el món no seria tan superficial i, per tant, no seria tant lespai que ens separa.

Els coneixements i la formació que heu rebut a la diplomatura, han respost a allò que esperàveu? Ha refermat la decisió de seguir endavant o, contràriament, trobau mancances en el pla destudis?

E: Mha agradat i magrada allò que he estudiat i estudii, i els coneixements que he rebut. Però també trob que a nivell social no shan implicat políticament. No ens han ensenyat a analitzar les polítiques socials, per exemple. Això pens jo. Treball Social va molt lligat a les polítiques socials i no ens han acabat densenyar les relacions que hi ha entre ells, tipus de polítiques socials. Hi ha mancat una anàlisi política de la realitat social dara. Això sí, ens ha ajudat a connectar amb les persones i els seus problemes, i això és capital, com ho és la dimensió del treball social. Ens ha ajudat a enfocar les realitats socials i individuals duna nova manera, des duna nova perspectiva que fins ara jo no coneixia i que és molt pràctica i efectiva per aconseguir el canvi desitjat. Es tracta de reconèixer el dolor i el patiment de lindividu o de la col·lectivitat en qüestió, descoltar-la de veritat. Fent-te càrrec daquest patiment, ja has avançat i has ajudat laltre. He après i mha marcat tant professionalment com personal- que és fonamental no tenir idees preconcebudes i que les etiquetes són molt nocives per ajudar els altres a aconseguir el benestar. Ara, trob que falla lanàlisi de les relacions entre el treball social i les polítiques socials.

S: Efectivament, hem adquirit molts de coneixements, hem estudiat tècniques i metodologies socials, però el pla destudis, que és del 1998, té moltes mancances. La compaginació de lestudi amb les pràctiques, de vegades es fa en condicions caòtiques. Tampoc no hem estudiat gens el fenomen de la immigració i un nombre importantíssim dusuaris dels serveis socials són immigrants i hem de saber per què vénen, en quines condicions, com es troben, com ajudar-los... Pareix que el nou Pla dEstudis millora alguns aspectes.

E:. També desconeixem molt lexclusió social. Sabem com es treballa amb les famílies, amb els individus, però no dins cap dimensió social concreta. I són sectors que existeixen, que a lhora de fer les pràctiques, te trobes.

S:. I una mancança important és el tema de la gestió, dorganització dequips. És cert que som joves i que no començarem dirigint equips, però cal tenir coneixements sobre aquesta dimensió més interna del treball social. També pens que la majoria dels professors fan una gran labor i lluiten dia a dia per tenir un Treball Social millor.

Per què creieu que la diplomatura en Treball Social ha estat, almenys fins ara, tan feminitzada?

S: A vegades, a classe, de seixanta alumnes, només dos o tres són homes. Per què? Perquè la dona culturalment sempre ha estat destinada a fer tasques a dassistència i cura, i encara molta gent pensa que el Treball Social tendeix a aquesta actitud, quan no és així. Sembla que les dones tenen més tirada per carreres més socials i els homes per altres més tècniques. I és un greu error.

E: També és un error creure que el treball social només té a veure en assistència i cura de laltre. El treballador social, amb molt bon criteri, no sha de veure impel·lit a protegir, sinó que, a la inversa, el paternalisme és lerror més greu que pot cometre un professional si vol ajudar laltre a assolir el benestar.

Que nopinau, de les lleis correctives del masclisme?

S: Estan bé. Les dones poden complir, efectivament, qualsevol rol o paper. Per això, la discriminació positiva encara és necessària, per desgràcia. I pens que, a part de les lleis, és la societat i les persones que la conformen les que han de seguir canviant, ja que el masclisme segueix sent un mal en el nostre món i el tenim present diàriament a molts de llocs, com la televisió, la publicitat, les empreses o les dones que moren en mans de les seves parelles o exparelles.

E: Totalment dacord, però que encara haguem dafavorir aquestes discriminacions positives fa pena. És clar que les dones estan tan preparades com els homes per ocupar qualsevol lloc o rol. I també ho és que encara fa falta potenciar i fer efectiva aquesta certesa. Per tant, com que encara fan falta, cal insistir en les discriminacions positives.

Tots dos ja he fet les pràctiques de la diplomatura. Com les valorau?

E: Jo les vaig fer primer a la Unitat Mòbil dEmergència Social (UMES), i, la veritat, és que, sense conèixer gens la marginació profunda, em cridà latenció. Vaig comprovar que la línia que separa la inclusió de lexclusió és molt fràgil. I a través de les pràctiques vaig veure que no hi ha molts projectes enfocats a la prevenció de lexclusió social. Un cop caus en aquest cercle de la marginació, és molt difícil sortir-ne. I pens que la resposta de les polítiques dacció social a lexclusió són correctes, però es topen amb la dificultat extrema de recuperar els exclosos. Fer feina amb lexclusió social és difícil; seria més fàcil si sactuàs abans, prevenint-la. Posteriorment, a Casa de Família, vaig treballar amb el mateix sector de població.

S: Molt favorablement. Jo les vaig fer en treball social al Consorci Riba, en el departament de Serveis Socials. Primer als barris de La Soledat i Polígon de Llevant en el Pla de Rehabilitació integral. Vaig poder observar i participar a diferents projectes comunitaris com el Banc del Temps, amb infants i joves, amb gent gran, població en situació dexclusió social... Després, vaig fer les pràctiques també en el Consorci Riba, però al Pla de Rehabilitació Integral del barri de Camp Rodó. Allà vaig formar part dun projecte molt interessant de convivència. La meva tasca consistia a fer entrevistes a les comunitats de veïns i veïnes que envolten els habitatges de Corea per informar-los sobre el Pla de Rehabilitació i recollíem les necessitats dels veïns i veïnes. També vaig fer part dun diagnòstics a partir daquestes necessitats. Les pràctiques han estat molt interessants, ja que he pogut estar en contacte amb la gent, conèixer i treballar en barris que tenen moltes necessitats socials i uns professionals que em tractaren molt bé en tot moment i majudaren molt. Ha estat la millor formació que he rebut, especialment en tot allò relacionat amb els projectes socials.

Creis que, en general, a nivell polític, té més bona premsa la cooperació internacional que no les necessitats internes? Que es vesteix més la cooperació internacional que no la interna?

S: La cooperació internacional és políticament molt guapa, queda molt bé i et dóna molt reconeixement; té bona imatge externa. Evidentment, sha dajudar aquests països, però no shan de desatendre les necessitats internes. Els serveis socials sempre són a la cua dels pressuposts i no hauria de ser així. Es gasten molts diners en coses innecessàries que es podrien invertir en el benestar de la gent i a ser tots una mica millors.

E: És necessària, la cooperació internacional; queda molt bé, però a nivell intern sha de treballar molt més. Entre daltres coses, perquè si nosaltres no estam bé, difícilment podrem fer bé allò de fora. De vegades aquestes ajudes a la cooperació són contradictòries amb allò que es destina aquí.

S: Un exemple que lajuda internacional serveix, entre daltres coses, per donar bona imatge és que amb la crisi dHaití, el govern de Colòmbia va enviar tones i tones daliments, aigua, roba, ... i es va endeutar en milions de dòlars per fer donacions a Haití quan gairebé la meitat de la població colombiana és pobra i hi ha 8 milions de persones que viuen al carrer. És imatge, pura imatge, lajuda humanitària, en aquest cas.

Creis que els partits polítics conservadors tenen una política social millor que els partits progressistes?

E: No he analitzat prou bé les polítiques socials dels partits conservadors i, per tant, no puc ser categòrica. Ara bé, personalment, crec que és millor ser progressista, bàsicament pels ideals socials que han de marcar la política; polítiques destinades a serveis digualtat

S: No crec que sigui millor, la política social dels partits conservadors, senzillament per les prioritats daquests i dels progressistes. Qui ha lluitat pel feminisme? Qui ha promulgat els matrimonis entre persones del mateix sexe? Qui ha engegat la Llei de Dependència? Les polítiques socials no són prioritàries per als partits conservadors; van fent per donar bona imatge, però sense esperit de canviar la situació de les persones ni de les comunitats. I els progressistes daquí, de les Illes Balears, tot i ser molt difícil, han fet una llei de Serveis Socials nova. Les diferències es noten. Probablement ho notam més els qui treballam en el camp social.

E: Això és així, socialment avançam més amb partits progressistes que no conservadors. Tota manera cal dir que els progressos a nivell destat dels darrers anys no són patrimoni, només, dun partit polític, sinó que també hi ha fet molt la pressió daltres grups polítics més a lesquerra que el partit socialista.

Coneixeu la nova Llei dAcció Social?

E: A fons, no.

S: No la conec molt a fons, però just el fet de tenir dret a sostre, a menjar i a atenció, ja és prou important. Era hora dadequar lantiga Llei del 1986 a la realitat social. Lanterior encara estava molt impregnada de beneficència. Necessitàvem una llei que impulsàs lacció social com un dret, i això és essencial. Per vetllar aquests drets, es crea una comissió.

Creis que es possible escurçar les diferències socials, daquí a poc? És possible igualar els nivells socials?

E i S: Sí, a llarg termini. La feina es fa poc a poc i des de diversos fronts, cadascú en el seu àmbit. Si no existís aquesta perspectiva de canvi, tampoc no existiríem els que ens dedicam al treball social.

Creis que, com a treballadors socials, podreu treballar perquè aquest anivellament sigui possible? Creis que correspon als treballadors socials empènyer a què es facin polítiques digualtat?

S: El treball social té molta força. Evidentment que sha danar treballant per aconseguir una societat millor. El treball social, per sort, cada vegada té més importància i és més conegut. La gent sap què fa un treballador social i, evidentment, shan danar minvant les desigualtat i saconseguirà perquè venim don venim, hem evolucionant, hem progressat prou. Seguirem avançant. El paper del treballador és molt important, actualment, per mirar daplacar les necessitats socials.

E: Limportant pens que és no entrebancar-te a la meitat del camí. Ara mateix creix massa el pessimisme i poc lesperança. I esperança nhi ha. Sha avançat i seguirem avançant. Crec que la igualtat i la justícia social existeixen, tot i que encara queda un llarg recorregut per aconseguir-ho de ple. Si no cregués que existeixen, segurament no hagués elegit aquesta professió, seria irracional. Precisament és aquesta creença que existeix un món millor la que em fa responsable de lluitar per un canvi social.