Iolanda Pericàs
Petra Juan: "Els serveis socials estan sempre en creixement, amb nous objectius associats a noves problemàtiques" (14.01.2010)
Petra Juan Socias és treballadora social i ha dedicat gran part de la seva vida professional als serveis socials municipals, concretament a la Mancomunitat del Pla.
Foto: Arxiu Petra Juan
Foto: Arxiu Petra Juan
Petra Juan Socias és treballadora social i des de fa gairebé vint anys treballa a lequip de serveis socials de la Mancomunitat del Pla, del qual és actualment coordinadora. Començà a treballar lany 1986 als serveis socials de Palma, concretament a Can Pere Antoni, però la major part de la seva carrera ha estat centrada en els serveis socials municipals com a integrant de lesmentat equip, que avui està format per sis treballadores socials, 4 educadores socials i 2 mediadores culturals. Integren la Mancomunitat del Pla tretze municipis (Algaida, Ariany, Costitx, Lloret de Vistalegre, Llubí, Maria de la Salut, Petra, Porreres, Sant Joan, Santa Eugènia, Sencelles, Sineu i Vilafranca de Bonany), que es distribueixen en sis unitats de treball social. Juan ha estat testimoni directe dels canvis que han patit els serveis socials de Mallorca, tant des del punt de vista de la concepció com de la professionalització i la diversificació dels serveis.

Com recordau els vostres començaments en làmbit dels serveis socials?

Varen ser uns anys molt guapos. Al començament érem només dues treballadores socials que donàvem servei a tretze municipis i que treballàvem juntament amb els coordinadors de les dues grans àrees en què estava dividida lilla, Inca (Tià Cerdà) i Manacor (Lluís Ballester). Amb ells fèiem reunions cada quinze dies i tiràvem endavant tots els projectes. Varen ser uns anys daprenentatge en què teoritzàvem i dúiem a la pràctica la teoria quasi al mateix temps, com en el cas del Servei dAjuda a Domicili (SAD).



Quins serveis oferíeu aleshores?

Aquella època fou el moment de la professionalització dels serveis socials. Es passà del concepte de beneficència a constituir els serveis socials com uns serveis de dret. Quan vaig començar a treballar a la Mancomunitat, els batles de cada municipi eren els responsables dels serveis socials. Aleshores es va crear el Fons dAssistència Social i es començaren a oferir diferents serveis: el SAD, el Servei dInformació i Orientació, el Servei de Prevenció (que ara es correspondria amb els serveis adreçats a les persones amb discapacitat) i els serveis adreçats a la gent gran. El que més ens ajudà a posar-nos en marxa va ser el SAD, perquè era un servei que ja estava estructurat com a tal, en els municipis de Montuïri i Algaida, per exemple, es donava aquest servei a través de lesglésia. De llavors ençà, hi ha hagut una evolució brutal.

Com ha estat aquest creixement?

Quan jo vaig començar, a principis de lany noranta, érem només dues persones. El mes de juny ja formaven part de lequip quatre persones i a loctubre ja comptàvem amb catorze treballadors familiars, que eren els encarregats de dur a terme el SAD, als quals oferíem també cursos de formació. Tres anys més tard, aquelles treballadores familiars crearen una cooperativa que obtingué la contracta del servei. Actualment continuam treballant amb la mateixa cooperativa, que ha evolucionat i sha continuat formant, millorant de cada cop més aquest servei. El 1996 es creà el càrrec de coordinador de lequip, ja que aquest havia augmentat per poder arribar a cobrir tota la demanda que teníem.

El que també ens ha ajudat a créixer ha estat que afrontam de forma positiva els canvis. Per al nostre equip, una nova legislatura implica sempre nous reptes als quals sha de fer front. Però sempre pensant en positiu, vivim els canvis com a millores. Per exemple, en el cas de laplicació de la Llei de dependència, sabem que això suposarà un increment de feina i un augment dusuaris, però nosaltres ho veim des de laltra banda, amb laplicació de la nova llei el nostre equip comptarà amb dues treballadores socials més, cosa que implicarà una nova organització de la feina, però que significarà que podrem donar un millor servei.

Com us enfrontau al moment actual que vivim, marcat per la crisi econòmica? Com ha afectat el vostre servei?

Els ajuntaments passen per un moment de crisi molt gran, no hi ha ingressos, ni entrades suficients de doblers. Ha explotat la bombolla i és el moment de veure quina és la funció real dels serveis socials. Ara sembla que hi ha una tendència a descentralitzar aquests serveis, però que no acaba de materialitzar-se.

Pel que fa al nostre servei, hem notat un augment considerable de sol·licituds de la renda mínima dinserció (RMI), sobretot en el cas dels immigrants que acaben contracte, no els renoven i no tenen el suport duna xarxa social (ni familiars, ni coneguts, ni recursos...). Per primera vegada, hem arribat a pensar que en el nostre treball ens pot passar qualsevol cosa. Hi ha un ambient de crispació molt gran... La gent acudeix al serveis socials cercant una solució, una resposta, i no sempre tenim una solució per donar-los.

Ja que, com deis, ara és un moment per determinar la funció dels serveis socials, creis que funciona lactual sistema?

És evident que els serveis socials no poden donar resposta a tot, la qüestió és cap a on han danar? A nivell municipal, davant les situacions de crisi el teixit associatiu és menor, amb la qual cosa els nostres usuaris es troben encara amb manco recursos. Només a la nostra mancomunitat hem triplicat el nombre de persones ateses pels serveis socials. A això hem dafegir que aquesta crisi arriba per tot i no només als municipis. Les institucions també estan en crisi, i no poden contribuir de la mateixa manera que ho havien fet fins ara. Crec que el 2010 serà encara un any molt complicat, com crec, també, que la situació pot millorar, però que no tornarem als nivells de bonança anteriors a la crisi.

Heu parlat abans de laplicació de la nova Llei de dependència. Com viviu aquest procés?

Nosaltres sempre hem considerat que els serveis socials són uns serveis de dret, tal i com estableix aquesta nova llei, per això no ens «fa por» la seva aplicació, laugment dusuaris. Les dues treballadores socials que sincorporin a lequip ens ajudaran a dur millor aquest augment de feina. Tal i com tenim estructurat lequip, no es dedicaran únicament a la Llei de dependència, sinó que passaran a integrar-se en la nostra xarxa datenció. Amb això també podrem alleugerir la feina burocràtica que du implicada laplicació del sistema datenció a la dependència.

Per la vostra experiència, creis que ha canviat la percepció dels usuaris del que són els serveis socials?

Així com han evolucionat els serveis, crec que també ha evolucionat la visió que en té la població, de la mateixa manera que crec que han canviat els perfils dels nostres usuaris.

Al començament del nostre servei, els principals usuaris que teníem eren les persones majors, amb el SAD, el servei de teleassistència o el menjar a domicili. Lany 2000 es produí un canvi important amb lentrada dun nou grup dusuaris, els immigrants, i els nous serveis que sorgiren arran de les seves demandes, com ara els plans dacollida o els mediadors culturals.

Daltra banda, crec que la població general té una bona percepció dels serveis. Ja no reben una imatge que els serveis socials són sinònims de beneficència, sinó que els assimilen a una altra cosa. En aquest sentit, crec que hem tingut molt ajuda a nivell polític. Els serveis socials estan sempre en creixement, amb nous objectius associats a noves problemàtiques.

Quins reptes de futur us marcau?

Ara tenim per davant la implantació de la nova Llei de serveis socials de la nostra comunitat. Amb lexcusa daquesta llei ampliarem de nou el nostre equip i podrem millorar la qualitat dels serveis. Hem de ser capaços de fer la volta de les coses i convertir les dificultats en fortaleses. A la Mancomunitat del Pla hem consolidat un equip, que funciona perquè cadascú té el seu redol, però treballam de forma conjunta, hem consolidat uns serveis i un espai físic per dur a terme la nostra tasca, però encara queda molt per fer.